CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

16 juny

La qualificació que decideix el
aprovat o el suspens de cada avaluació es basa en:
a) Exàmens de cada tema, que suposarà el 100%
d’aquesta nota.
b) L’elaboració del quadern amb el resum de cada tema, exercicis corresponents i dibuixos realitzats.
Imprescindible per aprovar i validar les notes dels exàmens.
c) Es penalitzaran les faltes de grafia comeses a raó de 0,1 per falta.
La nota final de curs serà la mitjana de les tres avaluacions, sempre que una avaluació no s’hagi suspès amb menys de 3,5.

Segons la disposició segona de la Orden 4997/2003 de 3 de
setembre, les qualificacions per a l’educació secundària obligatòria
se expressaran  en els termes de Insuficient, Suficient, Bé, Notable,
Excelent, considerant negativa Insuficient i positives la resta. Aniran
les qualificacions acompanyades d’una expressió numèrica de 0 a 10 sense emprar decimals, acord amb la següent escala:
Insuficient: 1, 2, 3, 4
Suficient: 5
Bé: 6
Notable: 7, 8
Excelent: 9, 10
Respecte l’arrodoniment de la nota numèrica aquest es realitzarà cap amunt si l’actitud i interès és bona i cap avall si aquesta és negativa.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

16 juny

1. PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT:

Adequació dels continguts seleccionats.

Adequació dels objectius a aconseguir.

Adequació de la temporalització de la unitat.

Adequació de la metodologia.

Disseny de les activitats.

Qualitat i quantitat dels materials curriculars utilitzats.

Adequació dels instruments i temporalització de l’avaluació.

Mensualment es valorarà el abast de la programació en les reunions del departament i al final de cada trimestre  és farà una sessió d’avaluació en què es reculli de manera global elprocés seguit al llarg del trimestre i en què també es plantegi, la
actuació a seguir.

El mes de juny la sessió d’avaluació anirà encaminada a l’elaboració de la Memòria
del Departament.

2. APRENENTATGE DELS ALUMNES
S’estableixen les avaluacions
0, 1, 2 i 3.
L’avaluació 0 servirà perdetectar els coneixements, fonamentalment
procediments, previs dels alumnes i alumnes. Es realitzarà en el mes d’octubre i la informació recollida en lamateixa tindrà caràcter qualitatiu.
Les avaluacions 1, 2, 3 es realitzaran a partir del treball diari de l’alumne i de
les proves escrites, sent aquestes últimes la forma com es pot constatar d’una manera més individualitzada el progrésassolit per cada alumne.

TREBALL DIARI: Resums, resolució d’exercicis a la pissarra,
preguntes sobre qüestions relacionades amb el tema que s’estigui explicant.

QUADERN DE CLASSE: Aspectes de
contingut (vocabulari, síntesi, mapes, gràfics ,…), posada al dia i
aspectes formals (neteja, expressió ordenada, marges, titulacions correctes, que no
falten treballs.
El contingut s’anirà avaluant en el moment en què els alumnes i les alumnes vagin
corregint a classe les tasques escrites propostes o responent a preguntes
orals realitzades pel professor. La posada al dia es registrarà habitualment
comprovant si els alumnes van realitzant les tasques indicades tant per a classe
com a casa.
Serà obligatori tenir el quadern al dia per aprovar l’avaluació,
encara que estigui l’alumne aprovat per nota d’exàmens. Si no és així, suspendrà
l’avaluació i la recuperarà quan hagi lliurat el quadern degudament
acabat.

TREBALL EN GRUP: Aportació al grup,
presentació de resultats i capacitat d’acceptar opinions d’altres
companys.
Es podrà utilitzar la metodologia que consideri més convenient per potenciar i
valorar el treball en grup, mitjançant jocs tipus concurs, etc.
PROVES ESCRITES: (suposarà el 100% de la nota d’avaluació)
Es realitzaran preguntes com:
qüestionaris, localització de dades i coneixements en mapes i diagrames,
preguntes obertes, …
Es realitzaran proves escrites de cada tema o de cada dos temes.

METODOLOGIA

16 juny
La metodologia a seguir consta de:
1) Explicacions i instruccions a prop dels continguts, utilitzant els següents materials curriculars: pissarra, vídeo, retroprojector.
2) Ensenyament guiada on es treballaran els continguts de la assignatura mitjançant: resoldre problemes, elaboració d’esquemes, dibuixos, resums.
3) Confecció d’un quadern de classe.
4) Treball en grup.

TEMPORALITZACIÓ

16 juny

Els temes de la temporalització estan numerats seguint l’ordre en què estan en
la programació ( el llibre de text serà orientatiu)

– 1 ª Avaluació: Unitats didàctiques 1, 2, 3 i 4

– 2 ª Avaluació: Unitats didàctiques 9, 10 i 11

– 3 ª Avaluació: Unitats didàctiques 5, 6, 7 i 8

CONTRIBUCCIÓ A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

16 juny

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d’acord amb les consideracions que s’acaben d’exposar, s’han identificat vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.

La major part dels continguts de Ciències de la Natura té una incidència directa en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que precisament requereix l’aprenentatge de conceptes com ara el principi de causalitat o d’influència, i requereix també l’habilitat per analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. A través de l’aprenentatge i posada en pràctica del mètode científic, amb el seu caràcter temptatiu i creatiu, s’aprèn la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Es fomentaran la discussió a l’aula sobre situacions plantejades, el plantejament de conjectures i l’elaboració d’estratègies per obtenir conclusions, incloent, si s’escau, dissenys experimentals, fins al’anàlisi dels resultats. En aquest curs, a més, es transmet el coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient.

La competència matemàtica es treballarà a través de la resolució de problemes quantitatius, el què es pugui treballar amb dades reals, ia través d’ells analitzar causes i conseqüències. D’aquesta manera s’insisteix en la utilitat de les Matemàtiques com a eina de totes les ciències.

La contribució d’aquesta matèria al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital, es realitza a través de la recerca, recollida, selecció i processament de dades i la seva representació (verbal, numèrica, simbòlica o gràfica). A la faceta de competència digital també es contribueix a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Així, s’utilitzaran recursos didàctics disponibles al centre, com l’Aula d’Informàtica, amb la seva connexió a Internet, per realitzar treballs de recerca d’informació per elaborar informes sobre temes d’actualitat.

La competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions, a causa del paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica que es porta a terme en aquest nivell permet als alumnes expressar-se amb propietat a l’hora de comprendre i afrontar debats sobre problemes d’interès social. Per a això, es farà un
forta èmfasi en l’adquisició de vocabulari tècnic, i en la seva utilització adequada en cada context. En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats que han estat essencials per al’avanç de la ciència, contribueix a entendre millor qüestions que són importants per comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de la lectura en veu alta dels continguts del llibre de text, per tal d’acostumar-los a mantenir el to i el volum adequats a l’hora de dirigir-se a un públic, format en aquest cas pels seus propis companys de classe. D’altra banda, en desenvolupar debats sobre problemes proposats se’ls incita a que siguin capaços de presentar les seves opinions de forma clara i ben argumentada

La competència per aprendre a aprendre es desenvolupa a través de la forma de construir i transmetre el coneixement científic L’aplicació del mètode científic és un bon exemple de com el coneixement humà s’adquireix a través d’una sèrie de temptatives en què, per assaig i error, es van descartant els camins erronis per arribar per fi a les conclusions que millor expliquen les dades disponibles, i resolen un problema inicial. Aquest procés és aplicable a diversos aspectes del seu aprenentatge al llarg de la vida. La nova informació que els alumnes integren els arriba a través del professor, i dels materials bibliogràfics, audiovisuals i informàtics disponibles, i al integrar-estan adquirint una destresa que els prepara per a la següent adquisició de nous coneixements.

La competència d’autonomia i iniciativa personal es basa en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis. Per conduir els alumnes a aquesta finalitat se’ls animarà a raonar per si sols durant la resolució de problemes, i no limitar-se a repetir els processos mentals desenvolupen els altres. Amb aquesta finalitat se’ls proposarà la realització de treballs escrits que incloguin problemes oberts en què puguin analitzar problemes des del seu propi punt de vista i desenvolupar hipòtesis originals.

CONTINGUTS; UNITAT DIDÀCTICA 11: LES PLANTES

16 juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1 .- Descriure les característiques dels organismes que s’inclouen en el regne Plantes.
2 .- Comprendre els fonaments bàsics de la fotosíntesi i la respiració vegetal.
3 .- Descriure les característiques de les molses i les falgueres.
4 .- Relacionar les diferents estructures de la flor amb el procés de la reproducció.
5 .- Diferenciar les angiospermes de les gimnospermes i identificar-les en la natura.
6 .- Relacionar l’estructura de l’arrel, la tija i de les fulles amb les seves respectives
funcions.
7 .- Valorar la importància de les plantes en la conservació de la vida a la Terra.

CONTINGUTS:

Conceptes:
– Característiques del regne Plantes.
– Classificació de les plantes.
– Plantes sense flors: hepàtiques, molses i falgueres.
– Plantes amb flors: les espermatòfites.
– Flor, fruit i llavor.
– Angiospermes.
– Gimnospermes.
– Estructura general de les espermatòfites.
– L’arrel, la tija i les fulles: estructura i funció.

Procediments:
– Recompte dels anells d’un tronc talat per determinar l’edat de l’arbre.
– Observació de les estructures que componen una flor.
– Observació de diferents tipus de fulles per classificar-les segons el tipus de nerviació o la forma de la vora.

Actituds:
– Interès per conèixer els diferents tipus de plantes.
– Valoració que té per a la vida l’activitat de les plantes.
– Inquietud per conèixer les plantes més representatives del nostre entorn.

CONTINGUTS MÍNIMS PER APROVAR:

– Classificació de bàsica de les plantes.
– Parts de la planta: arrel, tija, fulles i les funcions.
– Parts de la flor i la funció.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

– Descriure les principals característiques de les plantes.
– Explicar les bases del procés de la fotosíntesi.
– Classificar les plantes atenent a la presència o absència de les flors.
– Conèixer les característiques de les molses i de les falgueres.
– Explicar la influència de la flor a les funcions de la reproducció.
– Comparar les característiques de les angiospermes amb les gimnospermes.
– Descriure les parts de l’arrel, tija i fulles i relacionar-les amb la seva funció.
– Classes d’arrels i de tiges.
– Classes del full segons la seva nervació, vora i forma del limbe.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Coneixement i interacció amb el món físic:
Comprendre que l’activitat humana té una gran influència sobre el medi
ambient i el món vegetal, fins al punt que hem de saber que estan
desapareixent espècies i superfícies arbòries.

• Matemàtiques:
Associar el llenguatge matemàtic per quantificar i datar el món de les plantes (fulles, flors, formes de reproducció).

CONTINGUTS; UNITAT DIDÀCTICA 10: ELS ANIMALS

16 juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1 .- Conèixer les característiques dels éssers vius pertanyents al regne Animal.
2 .- Reconèixer el grup d’animals denominat invertebrats: porífers, cnidaris,
moluscs, artròpodes i equinoderms.
3 .- Classificar els peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers dins de
els vertebrats.
4 .- Diferenciar els tipus de respiració, reproducció i regulació tèrmica en els
vertebrats i invertebrats.
5 .- Classificar espècies concretes incloent-les en el grup de vertebrats al qual
pertanyin segons les seves característiques.

CONTINGUTS:

Conceptes:
– Els animals: el regne Metazoos.
– Els invertebrats: Porífers, Cnidaris, Moluscos, Anèl · lids, Artròpodes, Equinoderms.
– Els vertebrats: Peixos, Amfibis, Rèptils, Aus, Mamífers.

Procediments:
– Descripció de les característiques d’un exemplar a partir de l’observació directa.
– Establiment de relacions entre estructures i òrgans amb la seva funció corresponent.

Actituds:
– Foment de la curiositat i l’observació sistemàtica com a base de la investigació científica.
– Respecte i cura cap a totes les formes de vida.

CONTINGUTS MÍNIMS PER APROVAR:

– Conèixer el regne dels Metazoos.
– Conèixer la classificació dels invertebrats i saber incloure un animal en el seu grup corresponent.
– Conèixer el grup dels vertebrats, la seva divisió i saber associar certs animals al seu grup a causa.
– Reconèixer quins són de sang freda o calenta i quin tipus de respiració tenen.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

– Descriure les característiques morfològiques principals dels diferents grups d’invertebrats i vertebrats.
– Grups que pertanyen als Invertebrats. Característiques i exemples de cada grup.
– Grups que pertanyen als Vertebrats. Característiques i exemples de cada grup.
– Descriure el concepte de metamorfosi.
– Escriure els trets que caracteritzen l’espècie humana.
– Establir algunes relacions entre la presència de determinades estructures i la seva adaptació al medi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Lingüística:
Incrementar el vocabulari amb nous termes i poder expressar i argumentar
frases i raonaments apropiats al tema.

• Aprendre a aprendre:
Aprofitar tota la informació, processar-la i ampliar-valent-se dels mitjans
que li posa la ciència al seu abast i així com associar els coneixements
adquirits a notícies (diaris, televisió,etc.).

CONTINGUTS; UNITAT DIDÀCTICA 9: CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

16 juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1 .- Comprendre la importància de la classificació dels éssers vius i descriure les
categories taxonòmiques.
2 .- Distingir els cincs regnes en què s’agrupen els éssers vius i els seus
característiques.
3 .- Conèixer l’existència d’altres éssers vius que no són visibles a simple vista.
4 .- Conèixer les característiques dels organismes inclosos en el regne: Protoctists,
Moneres i Fongs.

CONTINGUTS:

Conceptes:
– La classificació dels éssers vius
– Els cinc regnes: Moneres, Protoctists, Fongs, Plantes i Animals.
– Organismes microscòpics.
– Regne Fongs: Característiques generals, tipus i alimentació.
– Regne Protoctists. Protozous. Algues.
– Regne Moneres (bacteris). Tipus de bacteris segons la forma i segons la seva alimentació.

Procediments:
– Cerca de noms científics d’alguns éssers vius basant-se en els tàxons als quals pertanyen.
– Elaboració de taules sobre les característiques dels cinc regnes.

Actituds:
– Respecte pels éssers vius de l’entorn i rebuig de les pràctiques col.leccionistes.
– Interès per conèixer quines malalties provoquen els diferents tipus de microorganismes.

CONTINGUTS MÍNIMS PER APROVAR:

– Classificació dels éssers vius.
– Conèixer els cinc regnes.
– Conèixer la composició dels éssers vius que configuren cada regne.
– Conèixer l’existència de microorganismes. Malalties que produeixen.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

– Utilitzar les categories taxonòmiques per classificar els éssers vius.
– Anomenar els cinc regnes i les característiques que els defineixen.
– Descriure les característiques dels Fongs i qui els componen.
– Reconèixer la importància dels Fongs.
– Conèixer les característiques dels protozous. Malalties que produeixen.
– Conèixer les característiques de les algues.
– Reconèixer la importància dels bacteris. La seva classificació.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Social i ciutadana:
Comprendre el problema social que provoca una epidèmia de certes
malalties originades per bacteris o virus, l’alarma social i la seva gravetat.
Però per a això és necessari un coneixement previ d’aquests éssers vius i la  seva forma de actuar

• Lingüística:
Utilitzar amb propietat la terminologia pròpia dels regnes dels éssers vius i
utilitzar-los amb facilitat en el moment adequat dins el context d’una
conversa o d’una exposició sobre aquests conceptes.

CONTINGUTS; UNITAT DIDÀCTICA 8: LA TERRA, UN PLANETA HABITAT

16 juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1 .- Conèixer les característiques fonamentals que fan de la Terra un planeta
habitable.
2 .- Conèixer la unitat de composició dels éssers vius.
3 .- Saber que tots els éssers vius estan constituïts per cèl lules.
4.-Conèixer les cèl lules procariotes i eucariotes, cèl lula animal i vegetal.
5 .- Explicar els tipus d’alimentació autòtrofa i heteròtrofa.
6 .- Comprendre les funcions de nutrició, relació i reproducció i relacionar-les amb
la diversitat de la vida existent.
7 .- Comprendre les diferències entre reproducció sexual i asexual.
8 .- Reconèixer la diversitat dels éssers vius i la seva relació i adaptació al medi
ambient.

CONTINGUTS:

Conceptes:
– La Terra, un planeta habitat.
– La unitat de composició dels éssers vius.
– La unitat d’organització i funcionament dels éssers vius: la cèl lula.
– Els diferents tipus cel.lulars.
– Funcions de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.
– Funcions de reproducció: sexual i asexual.
– Funcions de relació.
– Adaptació models éssers vius als diferents mitjans.

Procediments:
– Elaboració d’esquemes per representar els diferents tipus de cèl.lules.
– Elaboració de murals que reflectisquen la diversitat dels éssers vius.
– Foment del raonament lògic en la comprensió de les funcions vitals dels éssers vius.

Actituds:
– Estima, valoració i respecte per la diversitat dels éssers vius.
– Valoració de l’observació com a font de coneixement.

CONTINGUTS MÍNIMS PER APROVAR:
– Elements que componen la matèria viva (bioelements i biomolècules).
– Concepte de cèl lula: cèl lula eucariota i procariota, animal i vegetal.
– Classes de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa
– Classes de reproducció: sexual i asexual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

– Explicar les característiques físiques i químiques de la Terra com a origen del    naixement, desenvolupament i manteniment de la vida.
– Definir els bioelements i biomolècules que componen la matèria viva.
– Descriure l’estructura d’una cèl.lula.
– Conèixer la diferència entre cèl lula procariota i eucariota, animal i vegetal.
– Establir diferències i semblances entre alimentació autòtrofa i heteròtrofa.
– Diferenciar entre reproducció sexual i asexual.
– Explicar la relació, comportament i adaptació dels éssers vius al medi ambient.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Lingüística:
Assimilar la gran quantitat de termes nous que ens trobem en aquest tema i
associar cada un d’ells al seu significat i comprendre el seu funcionament.

• Aprendre a aprendre:
Relacionar i deduir conclusions pròpies a partir del que s’ha après i extrapolar-lo
a vivències pròpies (reproducció sexual, asexual, etc) i buscar informació en altres
camps que completin el seu coneixement.

CONTINGUTS; UNITAT DIDÀCTICA 7: LA PART SÒLIDA DE LA TERRA

16 juny

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1 .- Conèixer les capes que formen l’estructura interna del nostre planeta.
2 .- Comprendre el concepte de litosfera terrestre i distingir escorça continental i
oceànica.
3 .- Diferenciar roques de minerals. Característiques dels minerals.
4 .- Conèixer els elements químics més abundants en l’escorça terrestre.
5 .- Classificació de les roques. Exemples de roques de cada grup.
6 .- Diferents usos que dóna l’home a les roques i minerals.

CONTINGUTS:

Conceptes:
– La litosfera terrestre.
– L’escorça terrestre.
– Les roques.
– Els minerals.
– Els elements geoquímics més abundants en l’escorça terrestre.
– Principals minerals i roques.
– Tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.
– Utilitat de roques i minerals.

Procediments:
– Realització de dibuixos i esquemes.
– Observació de roques i minerals amb lupa.
– Manejar diferents materials de construcció: sorra, marbre, guix, ciment, etc.

Actituds:
– Reconèixer el valor de les roques i minerals en l’activitat humana.
– Respecte del medi ambient en l’observació i presa de mostres per evitar el seu deteriorament.
– Reconèixer la necessitat de recuperar les zones deteriorades per l’explotació de minerals i roques.

CONTINGUTS MÍNIMS PER APROVAR:

– Capes de l’estructura interna de la Terra.
– Diferència entre roques i minerals.
– Tipus de roques segons l’origen. Exemples.

CRITERIS D’AVALUACIÓ.

– Conèixer les capes de l’estructura interna de la Terra.
– Relacionar la litosfera amb l’escorça terrestre.
– Saber diferenciar entre roca i mineral.
– Conèixer els principals elements químics més abundants en l’escorça.
– Saber quins tipus de roques existeixen segons el seu origen.
– Conèixer les roques més típiques dins de la seva classificació.
– Conèixer els materials de construcció més freqüents obtinguts a partir de les roques.
– Principals metalls extrets dels minerals.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

• Tractament de la informació:
Indagar en el treball d’extracció de roques i minerals, la seva transformació i el seu
ús, aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast
(Revistes, internet, etc.)

• Coneixement i interacció:
Observar com a través de la història l’home ha obtingut del sòl aquells
minerals que necessitava i l’impacte que perdura en aquells llocs de
extracció(mine de Cercs etc).

.