En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d’acord amb les consideracions que s’acaben d’exposar, s’han identificat vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.
La major part dels continguts de Ciències de la Natura té una incidència directa en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que precisament requereix l’aprenentatge de conceptes com ara el principi de causalitat o d’influència, i requereix també l’habilitat per analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. A través de l’aprenentatge i posada en pràctica del mètode científic, amb el seu caràcter temptatiu i creatiu, s’aprèn la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Es fomentaran la discussió a l’aula sobre situacions plantejades, el plantejament de conjectures i l’elaboració d’estratègies per obtenir conclusions, incloent, si s’escau, dissenys experimentals, fins al’anàlisi dels resultats. En aquest curs, a més, es transmet el coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient.
La competència matemàtica es treballarà a través de la resolució de problemes quantitatius, el què es pugui treballar amb dades reals, ia través d’ells analitzar causes i conseqüències. D’aquesta manera s’insisteix en la utilitat de les Matemàtiques com a eina de totes les ciències.
La contribució d’aquesta matèria al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital, es realitza a través de la recerca, recollida, selecció i processament de dades i la seva representació (verbal, numèrica, simbòlica o gràfica). A la faceta de competència digital també es contribueix a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Així, s’utilitzaran recursos didàctics disponibles al centre, com l’Aula d’Informàtica, amb la seva connexió a Internet, per realitzar treballs de recerca d’informació per elaborar informes sobre temes d’actualitat.
La competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions, a causa del paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica que es porta a terme en aquest nivell permet als alumnes expressar-se amb propietat a l’hora de comprendre i afrontar debats sobre problemes d’interès social. Per a això, es farà un
forta èmfasi en l’adquisició de vocabulari tècnic, i en la seva utilització adequada en cada context. En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats que han estat essencials per al’avanç de la ciència, contribueix a entendre millor qüestions que són importants per comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual.
La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de la lectura en veu alta dels continguts del llibre de text, per tal d’acostumar-los a mantenir el to i el volum adequats a l’hora de dirigir-se a un públic, format en aquest cas pels seus propis companys de classe. D’altra banda, en desenvolupar debats sobre problemes proposats se’ls incita a que siguin capaços de presentar les seves opinions de forma clara i ben argumentada
La competència per aprendre a aprendre es desenvolupa a través de la forma de construir i transmetre el coneixement científic L’aplicació del mètode científic és un bon exemple de com el coneixement humà s’adquireix a través d’una sèrie de temptatives en què, per assaig i error, es van descartant els camins erronis per arribar per fi a les conclusions que millor expliquen les dades disponibles, i resolen un problema inicial. Aquest procés és aplicable a diversos aspectes del seu aprenentatge al llarg de la vida. La nova informació que els alumnes integren els arriba a través del professor, i dels materials bibliogràfics, audiovisuals i informàtics disponibles, i al integrar-estan adquirint una destresa que els prepara per a la següent adquisició de nous coneixements.
La competència d’autonomia i iniciativa personal es basa en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis. Per conduir els alumnes a aquesta finalitat se’ls animarà a raonar per si sols durant la resolució de problemes, i no limitar-se a repetir els processos mentals desenvolupen els altres. Amb aquesta finalitat se’ls proposarà la realització de treballs escrits que incloguin problemes oberts en què puguin analitzar problemes des del seu propi punt de vista i desenvolupar hipòtesis originals.
programaciodidacticabiogeo 
Deixa un comentari